Porto cinquanta pàgines d’”El món groc” i la veritat és que es tracta d’un llibre molt fácil de llegir. L’Albert Espinosa té la difícil virtud d’escriure bé i d’una manera planera. Perquè de fet, com sabem si algú esciu bé? Per les paraules que utilitza? Per l’estructura? O, fonamentalment, perquè ens resulta agradable de llegir? Suposo que no ens posarem d’acord en quina és l’opció correcta, perquè hi ha una mica de cada.
Llegint aquest llibre t’és molt fàcil entrar en el món que planteja l’Albert. I és que és una persona capaç d’explicar coses que, a la majoria de mortals, ens costaria horrors expressar. Per què ho fa tan bé? Perquè ho simplifica tot. Suposo que la seva formació d’enginyer industrial li permet construir estructures més simples. Suposo que haver sabut sempre envoltar-se de la gent que tocava, quedar-se el millor de cadascú i viure moments tan intensos també ajuda.
En tot cas, és brutal com ha editat un llibre sobre el càncer tan diferent el què sabia fet fins ara. Trobo increïble que algú sigui tan intel·ligent com per agafar-se la vida d’una manera tan positiva. He tingut el plaer de compartir uns minuts en ell en un estudi i és curiós el que transmet. Tinc clar que no hi ha massa diferències entre la persona i el personatge. No ho sé. Almenys això és el que em va transmetre. Fa la pinta de ser un paio amb el què hi pots parlar de qualsevol cosa, però que al mateix temps, i no saps ben bé per què, imposa força. I és que suposo que el que infunda respecte és saber tot el què ha viscut i el què ha estat capaç de fer.
En una entrevista a “El Club” de l’Albert Om, vaig recordar qui era l’Albert Espinosa. El guionista que havia escrit “Planta 4ª”, un més de la factoria el Terrat, “Va ser que nadie es perfecto”, columnista de “El Periódico”, etc. Un home polifacètic i capaç de transmetre la seva manera de veure la vida en cada una de les coses que fa. En aquells instants entre Alberts que es va viure a la televisió, me’n vaig adonar que tenia ganes de llegir aquest llibre, “El món groc”. Per sort, jo també estic envoltat de gent que m’estima i la Meri me l’ha regalat aquest Sant Jordi. El que dic, que hi ha gent amb sort.
Llegint aquest llibre t’és molt fàcil entrar en el món que planteja l’Albert. I és que és una persona capaç d’explicar coses que, a la majoria de mortals, ens costaria horrors expressar. Per què ho fa tan bé? Perquè ho simplifica tot. Suposo que la seva formació d’enginyer industrial li permet construir estructures més simples. Suposo que haver sabut sempre envoltar-se de la gent que tocava, quedar-se el millor de cadascú i viure moments tan intensos també ajuda.
En tot cas, és brutal com ha editat un llibre sobre el càncer tan diferent el què sabia fet fins ara. Trobo increïble que algú sigui tan intel·ligent com per agafar-se la vida d’una manera tan positiva. He tingut el plaer de compartir uns minuts en ell en un estudi i és curiós el que transmet. Tinc clar que no hi ha massa diferències entre la persona i el personatge. No ho sé. Almenys això és el que em va transmetre. Fa la pinta de ser un paio amb el què hi pots parlar de qualsevol cosa, però que al mateix temps, i no saps ben bé per què, imposa força. I és que suposo que el que infunda respecte és saber tot el què ha viscut i el què ha estat capaç de fer.
En una entrevista a “El Club” de l’Albert Om, vaig recordar qui era l’Albert Espinosa. El guionista que havia escrit “Planta 4ª”, un més de la factoria el Terrat, “Va ser que nadie es perfecto”, columnista de “El Periódico”, etc. Un home polifacètic i capaç de transmetre la seva manera de veure la vida en cada una de les coses que fa. En aquells instants entre Alberts que es va viure a la televisió, me’n vaig adonar que tenia ganes de llegir aquest llibre, “El món groc”. Per sort, jo també estic envoltat de gent que m’estima i la Meri me l’ha regalat aquest Sant Jordi. El que dic, que hi ha gent amb sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada