Estudies fins a tenir una llicenciatura. Després fas un màster i cursets complementaris. No en tens prou. A l'institut creies amb la idea que quan sortissis de la universitat tindries una feina ben pagada que faria valer el temps i els diners destinats a la formació acadèmica. Res més lluny de la veritat. Estàs ja més a prop dels trenta que dels vint i treballes com autònom, amb només onze pagues l'any i, entre pitos i flautes, amb prou feines ets mileurista.
Curt i ras, aquesta és la fotografia d'una generació de joves, sobradament preparats, però que els seus sous no es corresponen amb la seva preparació. Diuen que estem en crisi, cada vegada les passem més putes per arribar a final de mes i el més greu és que els sous sembla que s'han congelat. Hi va haver un temps, en què tenir estudis universitaris era garantia de feina digna per a tota la vida. Ara, pot significar moltes vegades ser un més de la cua de l'atur.
Avui tot sopant amb una bona amiga me n'he adonat que hem triat malament. Tots aquells que ens dediquem en els diversos àmbits del món de la comunicació ens hem equivocat. Per guanyar-se mínimament bé la vida en aquest sector has de tenir, per aquest ordre, sort, paciència i vocació. Com s'entén que la informació sigui poder, i que les persones que la gestionen estiguin tan mal pagades? Suposo que és una paradoxa més d'aquestes que ens planteja la vida.
Això s'ha de trencar d'alguna manera. Hem d'aconseguir que se'ns valori també per la nostra formació acadèmica i experiència professional. Segons el què en surti d'aquest varem, s'hauria d'establir un sou equitatiu per tothom. Seria una manera que, des de la més absoluta dignitat, establiria unes diferències justes, segons el cami escollit i els recursos i el temps destinats a cada cosa,
Una altra proposta que tinc és que s'acabi, d'una vegada per totes, amb la situació de treballadors autònoms que acrediten més de vuit hores de feina en un mateix lloc. O el que és el mateix, aquells que la seva feina és només una i que, a sobre, hi han de destinar moltes més hores de les què establiria un contracte de 35 hores setmanals.
Treballadors autònoms del món, unim-nos per aconseguir millors condicions per a tots. No amaguem el cap sota l'ala, que al final, els únics perjudicats som nosaltres. Penseu-hi i ja veureu com té tot el sentit del món. Cal exigir 14 pagues, i un tracte igualitari per tots! Bona nit!
Curt i ras, aquesta és la fotografia d'una generació de joves, sobradament preparats, però que els seus sous no es corresponen amb la seva preparació. Diuen que estem en crisi, cada vegada les passem més putes per arribar a final de mes i el més greu és que els sous sembla que s'han congelat. Hi va haver un temps, en què tenir estudis universitaris era garantia de feina digna per a tota la vida. Ara, pot significar moltes vegades ser un més de la cua de l'atur.
Avui tot sopant amb una bona amiga me n'he adonat que hem triat malament. Tots aquells que ens dediquem en els diversos àmbits del món de la comunicació ens hem equivocat. Per guanyar-se mínimament bé la vida en aquest sector has de tenir, per aquest ordre, sort, paciència i vocació. Com s'entén que la informació sigui poder, i que les persones que la gestionen estiguin tan mal pagades? Suposo que és una paradoxa més d'aquestes que ens planteja la vida.
Això s'ha de trencar d'alguna manera. Hem d'aconseguir que se'ns valori també per la nostra formació acadèmica i experiència professional. Segons el què en surti d'aquest varem, s'hauria d'establir un sou equitatiu per tothom. Seria una manera que, des de la més absoluta dignitat, establiria unes diferències justes, segons el cami escollit i els recursos i el temps destinats a cada cosa,
Una altra proposta que tinc és que s'acabi, d'una vegada per totes, amb la situació de treballadors autònoms que acrediten més de vuit hores de feina en un mateix lloc. O el que és el mateix, aquells que la seva feina és només una i que, a sobre, hi han de destinar moltes més hores de les què establiria un contracte de 35 hores setmanals.
Treballadors autònoms del món, unim-nos per aconseguir millors condicions per a tots. No amaguem el cap sota l'ala, que al final, els únics perjudicats som nosaltres. Penseu-hi i ja veureu com té tot el sentit del món. Cal exigir 14 pagues, i un tracte igualitari per tots! Bona nit!
1 comentari:
Arnau, el tema és que NO s'ha de facturar com a autònom quan realment exerceixes de treballador en plantilla, i més en el cas dels licenciats en Periodisme.És indignant que un treballador qualificat, competent i de solvència contrastada facturi com un proveïdor i no estigui amparat per un conveni que marqui unes condicions laborals justes.
Perquè per a això tots a fer vida hippie tocant la guitarra i cantant, i au: no et pots permetre baixes, ni vacances, ni tens pagues dobles,però com a mínim fas el que et surt dels collons.
Un petó i ànim. Per ací volen canviar el conveni, així que ja veurem cóm acaba la cosa.
Al final, el millor és dedicar-se al sexe, però cobrant. :)
Publica un comentari a l'entrada